LES MOSQUES DE SANT NARCÍS de RAMON GASCH

 

GIRONA 1285 – LES MOSQUES DE SANT NARCÍS

DIJOUS 04/03/2021

Girona ha patit molts setges al llarg de la seva història, segurament degut al fet de la seva situació estratègica, entre la frontera francesa i la ruta cap a Barcelona. Tothom té present els setges del 1808 i 1809, dins de l’anomenada “Guerra del francès”, però el primer gran setge que va patir la ciutat, fou el Segle XIII concretament el 1285 i curiosament també a mans dels francesos.

L’origen dels fets tingué lloc quan el papa Martí IV, va declarar al Rei Pere el Gran que quedava privat dels seus regnes a causa de la seva intervenció a la conquesta de Sicília. L’església Catòlica va donar la investidura el 27 d’agost de 1283,com a rei d’Aragó, rei de València i Comte de Barcelona al Rei Felip III de França. Davant l’oposició frontal d’aquest fet per part del nostre rei Pere el Gran, el Vaticà i la corona francesa van organitzar una “croada” contra els “infidels” catalans. L’exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig de 1284 en direcció als Pirineus i després de varis enfrontaments va arribar a les portes de Girona, on s’havien fortificat totes les forces de l’infant Alfons, fill del rei Pere.

Els francesos van ocupar la col·legiata de Sant Fèlix, que estava fora muralles, on es trobava el sarcòfag de Sant Narcís, patró de la ciutat, que fou profanat i mutilat pels soldats de Felip III. Llavors, segons diu la llegenda, van aparèixer les mosques de Sant Narcís, que van matar quatre mil cavalls i vint mil soldats de la creuada francesa. Bernat Desclot en la seva “Crònica” escrita aleshores, ho explica així:

“Déu envià una plaga de mosques, que n’hi havia tantes , que en la resta del món mai se n’havien vistes tantes alhora; i eren mosques tant grosses i tan grans com un gla, i entraven pels narius i pel sex dels cavalls , que no hi valien mantes ni proteccions de cuir ni cap altra cobertura que els hi pogués impedir i un cop havien entrat per un dels dits llocs, no hi havia cavall tan fort que no caigués immediatament mort a terra... [...]... la plaga que Déu va donar al faraó d’Egipte no fou més gran que aquesta”

En realitat el que va provocar la mortaldat fou un episodi de pesta negra que, evidentment, va afectar tant els atacants com els defensors. Girona, en no poder rebre ajut per part del Rei Pere el Gran, i desfeta per la fam i l’epidèmia, va haver de capitular el 7 de setembre de 1285. De totes formes els atacants no van poder gaudir massa de la seva victòria: delmats també per l’epidèmia i tallats els seus subministraments des de França van acabar retirant-se cap a l’Empordà amb la intenció de travessar els Pirineus. Pere el Gran, informat d’aquesta maniobra, va avençar-se fins a Darnius per tallar la retirada dels croats francesos. Finalment a la batalla del Coll de Panissars entre el 30 de setembre i l’1 d’octubre del 1285, els invasors foren massacrats i pràcticament eliminats.

Ramon Gasch

Dijous 04 de març del 2021

(Font: La crònica de Bernat Desclot i dades pròpies)