Entradas

LA VIDA ROMANA per RAMON GASCH

Imagen
COSES DE LA HISTÒ RIA – DIJOUS 29/04/2021 “LA VIDA ROMANA” Apart de l’idioma, els romans van deixar-nos també moltes costums i activitats socials que encara perduren. Per confirmar aquest fet i com a curiositat, us parlaré d’algunes, encara que n’hi ha moltes més. LES PERRUQUERIES Els perruquers, anomenats “tonsor” eren els encarregats de tallar el cabell i arreglar la barba als homes romans. En el cas de les dones eren les “ornatrius”. Els romans rics i de bona posició social tenien els seus propis perruquers i perruqueres, però la resta havia d’anar a les tabernes, on normalment estava instal·lada la “tonstrinae” o barberia. Els pas de la pubertat a l’edat adulta era motiu de festa, amb el “depositio barbae” que consistia en l’acte en que el barber afaitava per primer cop la barba del jove i guardava aquest testimoni en forma de pels. LES ESCOLES Els romans exportaven la seva forma de viure a les colònies i així és com a Hispània es van constituir bastants centres on es

HISTÒRIA DEL CROISSANT per RAMON GASCH

Imagen
  HISTÒRIA DEL CROISSANT Europa, tal com la coneixem ara, hauria pogut ser molt diferent quan les tropes de l’emperador turc Solimà el Magnífic van assetjar la capital Viena, l’any 1529. La resistència de la capital austríaca va evitar que l’expansió de l’imperi otomà per tot Europa s’acabés produint, com semblava inevitable. El maig de 1529, Solimà ja tenia una força de més de 100.000 homes preparada dins d’Hongria que era un territori que ja havia caigut al seu poder. De fet, Viena es trobava únicament a 150 Km de distància de la frontera hongaresa i l’emperador turc, tenia clar que podia assolir una gran victòria. Pel que fa a la part cristiana, Ferran d’Habsburg va demanar ajuda al seu germà Carles V, rei de la corona castellanolleonesa i de Navarra i també Emperador del sacre imperi Romanogermànic, que va enviar reforços d’arcabussers castellans i 1.500 mercenaris d’elit alemanys. La confiança de Solimà va fer que la marxa fos lenta i com que l’estiu d’aquell any va ser de p

MENTIDES ESPACIALS de RAMON GASCH

Imagen
  COSES DE LA HISTÒRIA – DIJOUS 16/04/2021 “MENTIDES ESPACIALS” Els anys 60 i 70, com a complement de la guerra freda, els EUA i la URSS es van embolicar en una competència per aconseguir fites còsmiques, amb una cursa de llançaments dels APOLO, SPUTNIK i posteriorment els SOIUZ. En aquesta carrera per arribar a la Lluna i després del fracàs del Soyuz 1, que va acabar en tragèdia per la mort del cosmonauta Vladimir Komarov, en estavellar-se la seva nau de tornada, els soviètics van planejar la missió Soyuz 2, per recuperar-se del desastre. La nova missió Soyuz 2 era sens dubte un projecte avençat al seu temps i que consistia ni més ni menys en el primer passeig espacial d’un home, però també acompanyat d’un animal. Els protagonistes, el coronel Ivan Istotxnikov i la gossa Kloka, es van enlairar el 25 d’octubre de 1968 des del cosmòdrom de Baikovur. La missió que també contemplava l’acoblament orbital amb la nau bessona Soiuz 3, va ser avortada en el decurs del seu desenvolupame

LLOPS AL MONTSENY per RAMON GASCH

Imagen
  14 - LLOPS AL MONTSENY Ara ja ningú ho recorda, però hi va haver una època, en la qual les colles de llops eren habituals al Montseny. Tant sols cal tirar una mica d’hemeroteca per comprovar-ho. Així doncs el “ Diario de Barcelona” del 31 de març de 1825, portava la següent notícia: “ En Vilamajor cuatro muertos entre niños y niñas. De cogidos por la manada tres, dos niños y una niña, pero salvados aunque gravemente heridos. En Montseny un niño muerto y devorado. En Santa Susana, uno de muerto y otro de gravemente herido. En San Esteban de Palau Tordera, uno de muerto y la mayor parte devorado y tres gravemente heridos, pero rescatados” Com a resposta a això, es va organitzar una autèntica creuada contra els llops. Així podem llegir també que el 1825 al terme de Dosrius, van agafar sis llobatons i en van fer sopa. A Cànoves van matar tres llops joves i dos d’adults. A Vilamajor, set de petits. A Santa Susanna, un d’adult i dos de joves. A Sant Esteve de Palautordera, una lloba

LA MALEDICCIÓ DELS KENNEDY per RAMON GASCH

Imagen
  “LA MALEDICCIÓ DELS KENNEDY” El fet que la família Kennedy, descendent de l’empresari Joseph P. Kennedy S., hagi estat envoltada d’una espècie de maledicció, podria semblar una llegenda fins que és comproven els fets reals. Si mirem la història més recent d’aquesta família, tenim un munt de casos d’accidents, morts violentes, assassinats i misteris dels que en citarem un quants, a fi de que en tingueu una idea: -           12 d’agost de 1944 – Joseph (Joe) P. Kennedy, Jr, fill gran del patriarca, i germà de JFK va morir quan l’avió que pilotava, un BQ-8 experimental, va explotar sobre Anglaterra. -           13 de maig de 1948 – Kathleen “Kick” Kennedy, coneguda com a Kathleen Cavendish, marquesa de Hartington, va morir d’un accident d’avió a França. -             9 d’agost de 1963 – Patrick Bouvier Kennedy, un dels fills dels Kennedy, va morir de síndrome de trastorn de respiració infantil, dos dies desprès de néixer a una base militar de Massachusetts. -           22 de

BOMBES A GRANOLLERS de RAMON GASCH

Imagen
  COSES DE LA HISTÒRIA – DIJOUS 25/03/2021 BOMBES SOBRE GRANOLLERS El 31 de maig de 1938, aviat farà 83 anys, fou un dimarts tràgic per la capital vallesana. De sobte 5 avions Savoia-S79, que anaven en direcció a Barcelona, es van desviar del seu trajecte inicial i es van dirigir cap a la població que en aquell moment començava la seva activitat diària amb els carrers plens de persones indefenses de totes les edats, sexe i condició. Granollers era una ciutat oberta, no hi havia objectius militars, ni avís d’alarma contra bombardeig, ni defenses antiaèries la qual cosa representava un èxit fàcil pels aviadors feixistes. A les 9:05 i en tan sols un minut els 5 avions deixaren caure unes 30 bombes explosives i 10 d’incendiàries, sobre el centre de la ciutat. Els objectius foren tan “estratègics” com la Fonda Europa, la Plaça de les Olles, La Porxada o l’Hospital de Granollers, entre molts altres llocs. En total les persones que moriren foren unes 224, de les quals unes 200 caiguer

LA DILIGÈNCIA de RAMON GASCH

Imagen
  “LA DILIGÈNCIA” Si mirem el títol i la imatge d’avui, sembla que us estiguem parlant d’una pel·lícula de John Wayne, però no, l’assumpte és un altre. Al Segle XVIII es calculava que per anar de Barcelona a València, si no hi havia mitjans propis, eren necessàries unes dues setmanes. Al Segle XIX, passada ja la guerra del francès, era un període de gran modernització i de seguida es va fer evident la necessitat de comunicació entre les diferents ciutats, ja fos per assumptes de feina o familiars. Llavors, en una de les tertúlies habituals entre algunes persones importants de Reus es va comentar aquesta necessitat d’establir una comunicació regular entre Reus i Barcelona, que aleshores eren les dues ciutats més pròsperes del país. Aquesta idea la va tirar endavant un tal Josep Brunet i la primera diligència entre les dues ciutats es va inaugurar el 1/3/1815 (a la imatge). Aquesta va ser la primera diligència regular a tot l’estat espanyol. El servei estava molt ben organitzat: