RAMON GASCH

COSES DE LA HISTÒ RIA – DIJOUS 29/04/2021 “LA VIDA ROMANA” Apart de l’idioma, els romans van deixar-nos també moltes costums i activitats socials que encara perduren. Per confirmar aquest fet i com a curiositat, us parlaré d’algunes, encara que n’hi ha moltes més. LES PERRUQUERIES Els perruquers, anomenats “tonsor” eren els encarregats de tallar el cabell i arreglar la barba als homes romans. En el cas de les dones eren les “ornatrius”. Els romans rics i de bona posició social tenien els seus propis perruquers i perruqueres, però la resta havia d’anar a les tabernes, on normalment estava instal·lada la “tonstrinae” o barberia. Els pas de la pubertat a l’edat adulta era motiu de festa, amb el “depositio barbae” que consistia en l’acte en que el barber afaitava per primer cop la barba del jove i guardava aquest testimoni en forma de pels. LES ESCOLES Els romans exportaven la seva forma de viure a les colònies i així és com a Hispània es van constituir bastants centres on es

  HISTÒRIA DEL CROISSANT Europa, tal com la coneixem ara, hauria pogut ser molt diferent quan les tropes de l’emperador turc Solimà el Magnífic van assetjar la capital Viena, l’any 1529. La resistència de la capital austríaca va evitar que l’expansió de l’imperi otomà per tot Europa s’acabés produint, com semblava inevitable. El maig de 1529, Solimà ja tenia una força de més de 100.000 homes preparada dins d’Hongria que era un territori que ja havia caigut al seu poder. De fet, Viena es trobava únicament a 150 Km de distància de la frontera hongaresa i l’emperador turc, tenia clar que podia assolir una gran victòria. Pel que fa a la part cristiana, Ferran d’Habsburg va demanar ajuda al seu germà Carles V, rei de la corona castellanolleonesa i de Navarra i també Emperador del sacre imperi Romanogermànic, que va enviar reforços d’arcabussers castellans i 1.500 mercenaris d’elit alemanys. La confiança de Solimà va fer que la marxa fos lenta i com que l’estiu d’aquell any va ser de p

  COSES DE LA HISTÒRIA – DIJOUS 16/04/2021 “MENTIDES ESPACIALS” Els anys 60 i 70, com a complement de la guerra freda, els EUA i la URSS es van embolicar en una competència per aconseguir fites còsmiques, amb una cursa de llançaments dels APOLO, SPUTNIK i posteriorment els SOIUZ. En aquesta carrera per arribar a la Lluna i després del fracàs del Soyuz 1, que va acabar en tragèdia per la mort del cosmonauta Vladimir Komarov, en estavellar-se la seva nau de tornada, els soviètics van planejar la missió Soyuz 2, per recuperar-se del desastre. La nova missió Soyuz 2 era sens dubte un projecte avençat al seu temps i que consistia ni més ni menys en el primer passeig espacial d’un home, però també acompanyat d’un animal. Els protagonistes, el coronel Ivan Istotxnikov i la gossa Kloka, es van enlairar el 25 d’octubre de 1968 des del cosmòdrom de Baikovur. La missió que també contemplava l’acoblament orbital amb la nau bessona Soiuz 3, va ser avortada en el decurs del seu desenvolupame