EL MENJAR RÀPID de RAMON GASCH

 

COSES DE LA HISTÒRIA – DIJOUS 04/02/2021

EL MENJAR RÀPID

Molts ens pensem que les parades i tendes de menjar ràpid és un invent modern, però la realitat és que els romans ja tenien els carrers de les seves ciutats plenes de llocs on es podia comprar menjar preparat en un moment.

En temps medievals, la majoria de la gent no tenia recursos i una solució era menjar l’aliment més barat que hi havia, que era el pa. Així doncs la gent devorava pa i pa, fins rebentar. Evidentment el pa dels pobres i el pa dels nobles i benestants era molt diferent. Mentre els rics podien fer-se pans flonjos amb farina de blat ben blanca, els pobres havien de conformar-se amb pans negres de cereals molt més econòmics com el sègol, mill o fajol. Les paradetes del carrer per menjar d’aquella època venien uns panets de pam, amb la crosta ben gruixuda. Quan arribava un client tallaven aquest pa per la meitat i treien la molla de dins. D’aquesta manera el pa es convertia en dos bols que s’omplien d’algun guisat calent, una sopa espessa, un puré de verdures o un potatge de llegums. Un cop acabat el contingut es menjaven el continent, es clar. Aquesta costum es va perllongar durant dècades, sobre tot en època de penúries o guerra.

Els cuiners d’aquestes parades de carrer en general no tenien bona fama. La gent els considerava tramposos i bruts. No era estrany que per preparar les seves receptes aprofitessin productes ja fets malbé o que tornessin a escalfar menjars que ja portaven molts dies guardats al rebost. De fet a l’edat mitjana hi havia una dita: “Déu ens envia la carn i el diable ens envia els cuiners”

De totes maneres el llibre de receptes de menjars més famós conegut com a “Llibre de Sant Soví “, és un receptari medieval escrit en català l’any 1324. Conte dues-centes vint receptes de cuina mediterrània, amb una clara influència romana i àrab. Va tenir molta fama a Europa, on alhora molts consideraven que els cuiners catalans eren els millors del món. Igual que ara, oi?

(Font: P. Sàpiens)