RAMON GASCH

  14 - LLOPS AL MONTSENY Ara ja ningú ho recorda, però hi va haver una època, en la qual les colles de llops eren habituals al Montseny. Tant sols cal tirar una mica d’hemeroteca per comprovar-ho. Així doncs el “ Diario de Barcelona” del 31 de març de 1825, portava la següent notícia: “ En Vilamajor cuatro muertos entre niños y niñas. De cogidos por la manada tres, dos niños y una niña, pero salvados aunque gravemente heridos. En Montseny un niño muerto y devorado. En Santa Susana, uno de muerto y otro de gravemente herido. En San Esteban de Palau Tordera, uno de muerto y la mayor parte devorado y tres gravemente heridos, pero rescatados” Com a resposta a això, es va organitzar una autèntica creuada contra els llops. Així podem llegir també que el 1825 al terme de Dosrius, van agafar sis llobatons i en van fer sopa. A Cànoves van matar tres llops joves i dos d’adults. A Vilamajor, set de petits. A Santa Susanna, un d’adult i dos de joves. A Sant Esteve de Palautordera, una l...

  “LA MALEDICCIÓ DELS KENNEDY” El fet que la família Kennedy, descendent de l’empresari Joseph P. Kennedy S., hagi estat envoltada d’una espècie de maledicció, podria semblar una llegenda fins que és comproven els fets reals. Si mirem la història més recent d’aquesta família, tenim un munt de casos d’accidents, morts violentes, assassinats i misteris dels que en citarem un quants, a fi de que en tingueu una idea: -           12 d’agost de 1944 – Joseph (Joe) P. Kennedy, Jr, fill gran del patriarca, i germà de JFK va morir quan l’avió que pilotava, un BQ-8 experimental, va explotar sobre Anglaterra. -           13 de maig de 1948 – Kathleen “Kick” Kennedy, coneguda com a Kathleen Cavendish, marquesa de Hartington, va morir d’un accident d’avió a França. -             9 d’agost de 1963 – Patrick Bouvier Kennedy, un dels fills dels Kenne...

  COSES DE LA HISTÒRIA – DIJOUS 25/03/2021 BOMBES SOBRE GRANOLLERS El 31 de maig de 1938, aviat farà 83 anys, fou un dimarts tràgic per la capital vallesana. De sobte 5 avions Savoia-S79, que anaven en direcció a Barcelona, es van desviar del seu trajecte inicial i es van dirigir cap a la població que en aquell moment començava la seva activitat diària amb els carrers plens de persones indefenses de totes les edats, sexe i condició. Granollers era una ciutat oberta, no hi havia objectius militars, ni avís d’alarma contra bombardeig, ni defenses antiaèries la qual cosa representava un èxit fàcil pels aviadors feixistes. A les 9:05 i en tan sols un minut els 5 avions deixaren caure unes 30 bombes explosives i 10 d’incendiàries, sobre el centre de la ciutat. Els objectius foren tan “estratègics” com la Fonda Europa, la Plaça de les Olles, La Porxada o l’Hospital de Granollers, entre molts altres llocs. En total les persones que moriren foren unes 224, de les quals unes 200 cai...

  “LA DILIGÈNCIA” Si mirem el títol i la imatge d’avui, sembla que us estiguem parlant d’una pel·lícula de John Wayne, però no, l’assumpte és un altre. Al Segle XVIII es calculava que per anar de Barcelona a València, si no hi havia mitjans propis, eren necessàries unes dues setmanes. Al Segle XIX, passada ja la guerra del francès, era un període de gran modernització i de seguida es va fer evident la necessitat de comunicació entre les diferents ciutats, ja fos per assumptes de feina o familiars. Llavors, en una de les tertúlies habituals entre algunes persones importants de Reus es va comentar aquesta necessitat d’establir una comunicació regular entre Reus i Barcelona, que aleshores eren les dues ciutats més pròsperes del país. Aquesta idea la va tirar endavant un tal Josep Brunet i la primera diligència entre les dues ciutats es va inaugurar el 1/3/1815 (a la imatge). Aquesta va ser la primera diligència regular a tot l’estat espanyol. El servei estava molt ben organitz...

  EL PONT TRENCAT DIJOUS 11/03/2021 El Pont trencat original tenia els seus orígens en una construcció medieval, o fins i tot més antiga, amb dues arcades per on la Via Augusta travessava la Tordera, en la seva ruta des d’Hostalric cap Arrahona, Martorell, el Penedès i Tarraco. Una de les dues arcades va ser destruïda al principi del segle XIX, segurament a l’inici de la Guerra del Francès. Posteriorment, als anys 70, es va perllongar l’arcada existent amb una estructura moderna que completa, a l’estil d’un monument, l’antiga construcció. Curiosament en aquest punt, la Tordera marca el límit entre els termes de Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni, i es dona la circumstància que la part antiga del pont correspon a Palau i la moderna a Sant Celoni. Després de la guerra, Jean Charles Langlois, ajudant de Camp del mariscal Saint-Cyr, comandant en cap de les forces franceses, va publicar un llibre: “ Voyage pittoresque et milités a Espagne” amb gravats realitzats per ell ...